La Guerra a Síria va desencadenar una onada migratòria que va convulsionar el panorama europeu. Centenars de milers de persones es van veure obligades a abandonar les seves cases i buscar refugi en terres europees per tal de fugir de la barbàrie bèl•lica. Davant l’immobilisme polític per part de la Unió Europea, que va fracassar en el seu pla de reubicació de refugiats, l’aturada dels continus naufragis, que s’emportaven la vida de persones diàriament en els seus intents de creuar el Mar Egeu i Mediterrani, quedava en mans d’organitzacions no governamentals com ProActiva Open Arms.
Òscar Camps (Barcelona, 1963), director i fundador de l’ONG ProActiva Open Arms, a partir de la imatge d’Aylan Kurdi, el nen que va aparèixer mort a una platja de Turquia el 2015, va decidir prendre partit i traslladar-se amb el seu equip fins l’Illa de Lesbos, a Grècia, on va començar la seva tasca de salvament i ajuda als refugiats que provenien de Síria des de Turquia. Gairebé quatre anys després, ProActiva Open Arms ha salvat més de 50.000 vides. Tanmateix, el seu vaixell es troba actualment bloquejat al Port de Barcelona per una decisió del govern de Pedro Sánchez i la seva inactivitat forçada ja s’ha cobrat centenars de vides.
La solidaritat no té fronteres i arriba a qualsevol racó del món. La tasca de l’organització d’Òscar Camps s’ha basat sempre en obrir els braços i acollir la gent i la seva honestedat es va guanyar un lloc en el cor la Unió Esportiva Sant Andreu, que ha estat sempre un club implicat en les causes socials. El desembre de 2018, en el context de l’eliminatòria de Copa del Rei contra l’Atlètico de Madrid al Wanda Metropolitano, el President Manuel Camino va emprendre la iniciativa de portar el logotip d’Open Arms a la samarreta. Actualment, el Narcís Sala acull cada dimecres refugiats d’arreu del món que es troben a Barcelona i els proporciona vestuari i material esportiu per tal que puguin disputar partits entre ells i trobin, en la pilota, el seu refugi.
Com sorgeix la relació amb la Unió Esportiva Sant Andreu?
Vam coincidir amb el senyor Manuel Camino en un acte Barcelona i em va comentar que ens seguia i que, aprofitant un partit tan important com era l’eliminatòria de Copa del Rei contra l’Atlètico de Madrid al Wanda Metropolitano, estava molt interessat a portar el nostre logo. Ens va encantar la idea i a partir d’aquell moment hem començat a fer coses junts, fins al punt que m’he acabat fent soci del Sant Andreu.
Com valores que un club modest de Tercera Divisió hagi pres la decisió de sacrificar l’espai publicitari de la samarreta per portar el vostre logotip de forma altruista?
Quan algú amb responsabilitat pren aquestes decisions et diu molt de com és com a persona i del tipus de club que presideix. Aquest aspecte tan social que té el Sant Andreu et fa entendre que és un club amb sensibilitat i que, com nosaltres, necessita causes per donar suport. És evident que es faran més coses perquè amb un president com Manuel Camino segur que trobarem més coses a compartir.
Durant el vostre camí com a ONG que salva vides al Mediterrani us heu trobat moltes dificultats. Què penses de l’immobilisme polític que hi ha hagut a Europa durant aquests anys respecte als refugiats?
No és un immobilisme casual, sinó que és una decisió deliberada, presa per la Comissió Europea. No hi ha cap política i no tenen ganes de fer res en matèria d’immigració. El problema requereix una inversió de temps a llarg termini, potser es necessita més d’una dècada de treball per començar a tenir fruits i avui en dia, en la realitat dels polítics això no té cabuda perquè només miren per la seva pròpia legislatura. No té cabuda plantejar quelcom del que es pugui aprofitar un altre. Així no anirem enlloc i esperem que hi hagi una reacció. Aviat se celebraran les eleccions al Parlament Europeu i potser seria el moment per demanar alguna responsabilitat als candidats i candidates que es presentin.
Des del 8 de gener us trobeu bloquejats al Port de Barcelona. Fa uns mesos, Pedro Sánchez treia pit quan va acceptar acollir al Port de València un vaixell ple de refugiats que el govern d’Itàlia rebutjava. Ara, paradoxalment, és el govern socialista qui us està bloquejant a vosaltres. Quins arguments us han donat?
No hi ha cap argument tècnic que sostingui aquesta decisió, tot són arguments polítics. En el seu moment, amb l’Aquarius, Pedro Sánchez buscava un titular i el va obtenir. Però alhora, va pagar aquest titular amb molta pressió per part dels partits de la dreta i l’extrema dreta a través d’un discurs xenòfob que l’ofegava, pel descontrol que representava per a Espanya en aquell moment acollir immigrants. Ara busquen un altre titular per equilibrar aquell i parar l’Open Arms n’era un. Han volgut parar la immigració, posar control i silenciar el discurs de l’oposició que, de fet, des que estem parats no se’ls ha escoltat més en referència a la immigració. Per tant, tot fa pensar que són maniobres polítiques. Tanmateix, el que més ens dol és que no es tinguin en compte els més de dos-cents morts que hi ha hagut des que estem parats al Port de Barcelona. Tots sabíem que el Mediterrani és el corredor migratori més mortífer i que sense presència humanitària moriria gent. Així i tot, s’han escollit vots a canvi de vides. Ho trobem trist i lamentable.
Tenint en compte que a finals d’abril se celebren eleccions generals i veient la irrupció de l’extrema dreta i el suport de les dretes amb el seu discurs xenòfob, hi ha un temor real que les dificultats cap a la vostra tasca empitjorin més?
Des del 2015 no hem tingut facilitats en cap moment. Hem patit tota mena de crítiques, informes i denúncies de Frontex, fiscals italians que ens acusaven il•lícitament sense proves, campanyes de desprestigi de grans organitzacions, fins que, darrerament, se’ns ha judicialitzat. Se’ns ha atacat al Mediterrani, se’ns ha disparat, se’ns ha segrestat i se’ns ha imposat tot tipus de traves militars, civils i jurídiques. Estem retinguts per una causa administrativa que no té sentit i que no sabem ami quan acabarà perquè el tempo el marca el mateix govern.
Fotografia: Òscar Camps, acompanyat del seu fill, instants previs a efectuar el servei d’honor en el partit Sant Andreu – Granollers | J. Andreu
